Lleó
Aquest mamífer carnívor és l’únic felí del món que viu en grups. No es troba mai a les selves, sinó que habita a les sabanes i altres espais oberts. Dorm una mitjana de vint hores al dia, es mostra sobretot actiu a la nit i pot arribar a viure més de 25 anys.
El lleó encara es una espècie habitual a moltes zones d’Àfrica, cada cop menys, però la subespècie asiàtica, que només viu a una petita reserva de l’Índia, es troba en greu perill d’extinció.
Hàbitat Natural
Àfrica al sud del Sàhara i el bosc del Gir, a l’Índia.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El lleó és el segon felí vivent més corpulent després del tigre. Amb unes potes potents, una forta mandíbula i uns ullals de vuit centímetres, el lleó pot matar preses de mida gran. La coloració va des d'un color castany clar fins a un marró grogós, vermellós o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser més clares i el pèl de la cua és negre.
El seu dimorfisme sexual és molt marcat, gràcies al qual es distingeix el mascle per la llarga crinera i el volum més gran, d’un 20 a un 30% superior.
Sabanes i planes herbàcies amb abundància de preses i prou cobertura forestal, encara que també pot viure a regions arbustives, muntanyenques o semidesèrtiques.
És el predador africà més poderós, i gairebé tots els grans herbívors que comparteixen el seu hàbitat poden entrar a formar part de la seva dieta. De tots els predadors de la sabana, el lleó és l’únic que mata amb regularitat animals amb pesos superiors als 250 kg, i és que les femelles adultes necessiten menjar uns 5 kg de carn al dia i els mascles, fins a 7 kg. De tota manera, el seu comportament oportunista fa que també pugui menjar rosegadors, llebres, aus petites o rèptils.
Els lleons es poden aparellar en qualsevol moment de l'any i una mateixa lleona ho pot fer amb més d'un mascle quan està en zel. Durant un període d'aparellament, que pot durar diversos dies, la parella copula entre vint i quaranta vegades al dia i sovint deixa de menjar.
El període de gestació dura una mitjana d'uns 110 dies, i la femella pareix una ventrada d'entre una i sis cries en un amagatall que pot ser una boscúria, una cova o alguna altra zona protegida. Les cries, que neixen cegues i no obren els ulls fins al cap de més o menys una setmana després de néixer, presenten el pelatge més o menys tacat. La mare, que mou les cries de lloc diverses vegades, agafant-les una per una per la pell del clatell, per impedir que es vagi acumulant la seva olor al mateix indret i així evitar l'atenció de depredadors, no es reintegra al grup amb les cries fins que aquestes no tenen entre sis i vuit setmanes.
El lleó és el felí més sociable, ja que viu en grups familiars formats per un o uns quants mascles adults i un nombre també variable de femelles i cries. A vegades aquests grups estan formats per més de vint individus.
Si bé és el felí més diürn que hi ha, sol caçar grans preses durant la nit. La major part de les vegades són les femelles les encarregades de capturar a les preses, mentre que la funció dels mascles és defensar el territori davant dels competidors o els enemics. Poden córrer fins a 60 km/h, però només durant uns pocs metres, de manera que han d’utilitzar estratègies de camuflatge per aproximar-se a les possibles víctimes. L’eficàcia dels atacs no és massa elevada, ja que en general només té èxit un de cada quatre intents. Un cop capturades, les preses són menjades per tots els membres del grup.
El lleó ha estat caçat i perseguit per l’ésser humà des de temps immemorials i les grans extensions salvatges on abunden les preses cada vegada són més escasses, de manera que avui dia només resten poblacions significatives a l’interior dels parcs nacionals i altres zones protegides.
Antigament, la seva àrea de distribució geogràfica abastava tot l’Àfrica i bona part del sud d'Àsia fins a l’Índia. Avui dia, però, les seves poblacions han estat eliminades de gran part d'aquesta zona originària i estan relegades tan sols a l’Àfrica central, oriental i del sud. Del lleó asiàtic, en greu perill d'extinció, resta només una petita població al bosc del Gir, al nord-oest de l’Índia.
La subespècie del Zoo de Barcelona és el lleó d’Angola, Panthera leo bleyenberghi, que es troba al sud de la República Democràtica del Congo (a la regió de Katanga), l’est d’Angola, l’oest de Zàmbia i Zimbàbue, el nord de Namíbia i Botswana.
