Ens arriben molt bones notícies des del Fund for Wild Flora and Fauna – Bulgaria, que han compartit amb nosaltres la història de tres voltors comuns juvenils que vam enviar-los des del Zoo de Barcelona el juny del 2017 per ser reintroduïts a la natura, seguint les indicacions del coordinador del Programa europeu d’espècies en perill EEP i del Vulture Conservation Fund.

Les poblacions de voltor comú a Bulgària i la península Balcànica havien disminuït dramàticament els anys setanta del segle passat, i es va arribar a pensar que s’havien extingit a la regió, principalment a causa de la pèrdua d’hàbitat i font d’aliments, la persecució i l’enverinament. Per intentar revertir aquesta situació, des del 2009 està en marxa un projecte de reintroducció que sortosament està tenint molt èxit. Les dades actuals mostren que el voltor comú està recuperant-se, una excel·lent notícia, ja que aquestes aus tenen un paper essencial en l’ecosistema.

Fa uns dies, en Hristo Peshev, tècnic del Fund for Wild Flora and Fauna – Bulgària ens va enviar un magnífic reportatge fotogràfic que mostra les muntanyes on viuen els voltors i explica el seu procés de reintroducció des de l’arribada fins a l’alliberament després d’un període d’aclimatació per muscular-se.

Aquest és el reportatge gràfic del Hristo:

Traslladant els voltors a l’aeroport de Sofia amb el meu col·lega Emilian.

El mateix dia al centre d’aclimatació al congost de Kresna.

Posant-los marques alars (jo sóc el que subjecta el voltor).

Dos dels voltors van ser alliberats després de tres mesos al centre d’aclimatació, i els vam col·locar transmissors per seguir-ne els moviments en temps real i evitar els enverinaments.

 Imatges de voltors de la colònia.

Alliberament del tercer exemplar, un temps després.

Aquesta setmana he estat observant com feia el niu! 

Unes paraules sobre el congost de Kresna: es troba al sud-oest de Bulgària i els voltors sovint visiten les colònies pròximes del Nord de Macedònia on en queden molt pocs exemplars (tenim molta feina lluitant contra els enverinaments). Normalment a l’hivern els voltors s’estan al congost.

I a l’estiu, se’n van a les veïnes muntanyes Pirin, al magnífic parc natural del mateix nom.

Algunes fotos dels voltors de la zona.

El Hristo ens explica que la preservació d’aquestes aus fantàstiques requereix molta feina: el manteniment de les menjadores, aïllar els pals elèctrics perillosos i moltes altres tasques. Li agraïm molt tots els esforços i que els comparteixi amb nosaltres. Us continuarem informant de les novetats que ens facin arribar els nostres amics de Bulgària!