Lèmur de cua anellada
A diferència de la majoria de lèmurs, que són arborícoles i nocturns, aquesta espècie és d’hàbits diürns i es desplaça amb freqüència pel terra dels boscos àrids del sud de l’illa de Madagascar.
S’alimenta de tota mena de fulles, brots, arrels i fruita i és un animal gregari que forma grups de fins a trenta individus, dominats generalment per les femelles.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Sud i sud-oest de Madagascar.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
La coloració d’aquest lèmur de constitució esvelta i potes posteriors més llargues que les anteriors és brunenca al dors i blanca a les parts inferiors del cos. La part superior del cap, el musell i el voltant dels ulls són negres, mentre que les galtes i les orelles són blanques. El seu tret més característic és la llarga cua ostentosament marcada amb un inconfusible dibuix a ratlles blanques i negres.
Viu en boscos de galeria, boscos oberts, boscos espinosos i regions de matollars més aviat seques.
El lèmur de cua anellada és un omnívor oportunista que s'alimenta principalment de fruits, fulles, flors, herbes, escorça i resina, però que també és capaç de capturar i menjar insectes, ous i petits vertebrats.
La gestació dura una mica més de quatre mesos i acostuma a néixer una sola cria en cada part, encara que també poden néixer bessons amb certa freqüència. Les mares els porten al pit durant les primeres setmanes i després, a l'esquena. Els lèmurs joves comencen a menjar aliments sòlids després de dos mesos i deixen de ser alletats a l'edat de cinc mesos.
El lèmur de cua anellada és una excepció pel que fa als costums característics de la resta dels lèmurs, ja que passa més temps al terra que als arbres. És un animal d’hàbits diürns, la qual cosa el diferencia també de la majoria dels lèmurs. A primera hora del matí es fàcil veure’l prenent el sol assegut, amb els braços i les cames estirats com si adorés l’astre rei.
Es desplaça en grups d’entre cinc i trenta individus organitzats en jerarquies separades de mascles i femelles, en els quals són sempre aquestes les dominants. La llarga i vistosa cua anellada, que porta enlaire quan es desplaça per terra, s’utilitza com a senyal visual per comunicar-se.
Malgrat que hi ha moltes altres espècies de lèmurs més amenaçades que el de cua anellada, les poblacions han anat disminuint els darrers temps en bona part de l’àrea de distribució a causa de la destrucció de l’hàbitat, la caça per a l’alimentació humana i l’augment de la durada i la severitat dels períodes de sequera que afecten el sud de l’illa de Madagascar.
El Zoo de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.