cocodril d'estuari
Crocodylus porosus
Aquesta espècie té una gran tolerància a la salinitat i es troba a estuaris, pantans d’aigües salades i, fins i tot, en alta mar, i per això també rep el nom de cocodril marí. Té una àmplia distribució per tot el sud-est asiàtic.
Els joves s’alimenten d’insectes, amfibis, crustacis i petits rèptils, mentre que els adults mengen tot tipus de vertebrats. És el cocodril que assoleix una mida més gran, ja que pot arribar fins a 6-7 de llargària i pesar més de 1.000 kg.
Hàbitat Natural
Costes de l'Índia, Bangla Desh, Sri Lanka, el sud-est asiàtic, Indonèsia, Malàisia, les Filipines, el nord d'Austràlia, Nova Guinea i petites illes del Pacífic.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Preocupació menor
Taxonomia
Classe
Reptilia
Ordre
Crocodylia
Família
Crocodylidae
Característiques físiques
500-1200kg
Birth Weight:
3-7m
40-50 anys
Biologia
Habitat
Aigua dolça
Vida social
Solitària
Alimentació
Carnívora
Reproducció
Gestació
75-100
Dies
Cria
40-90 ous
Biologia
Descripció
Cocodril de cap molt gran amb el musell molt allargat, presenta un parell de crestes que enllacen les òrbites dels ulls en el punt mitjà que hi ha entre ells. Presenta una armadura poc ossificada de la qual destaca l'absència de grans escates postoccipitals. La coloració és molt variable, amb quatre o cinc bandes negres que acostumen a desaparèixer en els individus més vells. L'abdomen és de color uniforme, crema o groc daurat.
Hàbitat
Viu als estuaris, pantans, llacs i zones d'aigües salabroses i, en ocasions, es troba a mar obert.
Alimentació
És un carnívor oportunista que captura les preses quan s'aproximen a l'aigua per beure. Aleshores, el cocodril les enganxa per sorpresa amb les potents mandíbules, les arrossega i ofega a l'aigua. Les cries s’alimenten d’insectes, amfibis i petits peixos, però els adults mengen peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers, tant de petita com de certa grandària. Si el cocodril no té preses a l’abast, tampoc no menysprea la carronya. Aquesta espècie mata i devora diverses persones cada any.
Reproducció
El període de reproducció es dóna en l’època humida, entre els mesos de novembre i març, quan els mascles defensen el territori davant dels altres. Després de l’aparellament, la femella pon normalment entre quaranta i seixanta ous, encara que pot arribar a posar-ne fins a noranta, en un niu enterrat al terra i fet amb restes fang i de matèria vegetal. Atès que els ous són dipositats durant la temporada de pluges, els nius han de ser construïts en àrees elevades per evitar la pèrdua a causa de les inundacions. La femella vigila el niu per protegir-lo dels depredadors mentre dura la incubació i, un cop neixen els petits, els transporta amb la boca fins a l'aigua.
La determinació del sexe està directament relacionada amb la temperatura del niu. Els mascles es produeixen en el rang d’entre 30 i 32 ºC, mentre que naixeran femelles si aquesta temperatura augmenta o disminueix.
Conducta
És el rèptil vivent més gran del món, amb exemplars que poden atènyer 7 m i pesar més de 1.000 kg. Està estretament emparentat amb el cocodril del Nil (Crocodylus niloticus) i guarda amb ell un gran nombre de similituds, entre aquestes la de ser perillós per als humans.
Aquest cocodril pot ser excepcionalment àgil dins de l'aigua, amb velocitats de natació de fins a 43 km/h i pot avançar fins a 4 metres d'un sol impuls de cua. També és bastant ràpid en terra ferma, però tan sols durant curts períodes de temps.
És el cocodril que s'endinsa més freqüentment al mar i se’l troba en diferents ocasions a molta distància de terra ferma. Una membrana protectora translúcida li protegeix cada ull durant la natació, fet que li permet veure perfectament sota l'aigua. Té la capacitat de mantenir-se fins a dues hores sota l'aigua i, per aconseguir-ho, alenteix el metabolisme i modifica el ritme del cor; sota l'aigua el cor d'aquest animal pot dirigir la sang gairebé exclusivament al centre vital, que és el cervell.
Estatus i programes de conservació
Ha estat caçat intensivament a tota l’àrea de distribució perquè la seva pell és d'una qualitat excel·lent. Va estar, doncs, al caire de l'extinció a Austràlia i en altres zones. Tot i així, amb un control racional de la caça i l'establiment de granges de cria per a la producció de pell, no solament s'ha salvat l'espècie, sinó que avui dia és un animal abundant en determinades regions d'Austràlia i Nova Guinea, on se'n controlen periòdicament els exemplars més grans i agressius.