Gaig blau comú
Aquest acolorit ocell de costums migratoris arriba a les nostres terres des de l’Àfrica entre els mesos d’abril i maig i torna a emprendre el viatge cap al sud a la tardor, després de reproduir-se. Nidifica en forats d’arbres o de construccions humanes.
S’alimenta principalment d’insectes i ocasionalment de petits vertebrats. Actualment les seves poblacions s’han vist afectades per la destrucció de l’hàbitat i per l’ús intensiu d’insecticides, que fa disminuir el nombre de preses disponibles.
Hàbitat Natural
Nord d'Àfrica i península ibèrica, zona europea circummediterrània, i centre d'Europa fins a a la mar caspia i orient mitjà. Hivernant al sud del Sàhara.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Ocell de mida mitjana proper als 32 cm de llargada, que es distingeix per presentar una coloració blavosa i turquesa arreu del plomatge, especialment a les espatlles, on aquest blau esdevé molt més fosc i cridaner. El dors és de color marró clar i les plomes vol, o primàries, són de color negre. Té un bec potent i gruixut de color negrós.
Generalment habita espais termòfils i assoleIats des de planures als 100 metres d’alçària, tot i que localment pot ocupar punts més elevats fins als 2.500 metres. Sol triar àrees obertes amb alzinars dispersos i zones sabanístiques amb vegetació baixa, i amb diverses àrees arbrades circumdants.
S’alimenta principalment d’insectes i ocasionalment de petits vertebrats.
Nidifica en forats d’arbres o de construccions humanes cap al maig i el juny, de manera territorial i solitària. Rarament semicolonial. Els nius s’acostumen a trobar en forats d’arbres o construccions abandonades on pon entre tres i sis ous que cova principalment la femella durant entre disset i dinou dies.
De costums migratoris arriba a les nostres terres des d’Àfrica entre els mesos d’abril i maig i torna a emprendre el viatge cap al sud a la tardor, després de reproduir-se.
Actualment les poblacions s’han vist afectades per la destrucció de l’hàbitat i per l’ús intensiu d’insecticides, que fan disminuir el nombre de preses disponibles.