Girafa de Rothschild
La girafa, tot i ser un dels animals més grans de la terra, ja que arriba a pesos de fins a 1.900 kg, té un aspecte àgil i esvelt gràcies a l’extrema llargària d’extremitats i coll, que poden projectar el cap fins a 6 m d’altura.
És un herbívor remugant que s’alimenta de fulles i brots de les parts més altes dels arbres, on no tenen competència. La llengua, llarga i flexible, l’ajuda a arrencar les fulles sense ferir-se amb les espines de les acàcies.
Cada 21 de juny se celebra el Dia Mundial de la Girafa, promogut per la Giraffe Conservation Foundation per obtenir els màxims suports per protegir aquest animal en perill al seu hàbitat.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
La girafa habita a bona part d’Àfrica al sud del Sàhara, especialment a l’Àfrica oriental i meridional, però la seva presència a l’Àfrica occidental ha minvat dràsticament. La subespècie del Zoo de Barcelona, la girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi) viu només al sud del Sudan, nord d’Uganda i oest de Kenya.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
La girafa, tot i ser un del animals més grans de la terra, té un aspecte àgil i esvelt gràcies a l’extrema llargada de les extremitats i el coll, que poden projectar el cap fins els 6 m d’altura. Aquesta extravagant silueta li proporciona nombrosos avantatges, com poder aprofitar la vegetació més alta dels arbres i tenir una visibilitat privilegiada. Les extremitats davanteres són molt més llargues que les posteriors, fet que influeix en la locomoció, que a poca velocitat es fa movent primer les potes d’un lateral i després les de l’altre, i creuant les extremitats posteriors quan es mouen a velocitats superiors. El dibuix reticulat del pelatge pot presentar diferents variacions, que permeten dividir l’espècie en diverses subespècies. La del Zoo de Barcelona és la girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi).
Sabanes, planes herbàcies i arbustives amb presència d’acàcies, zones boscoses obertes, sempre en regions més aviat seques.
Les girafes són herbívors remugants que s'alimenten principalment de fulles i brots de les parts més altes dels arbres, on no tenen competència. La llengua, llarga i flexible, les ajuda a arrencar les branques i fulles sense ferir-se amb les espines punxegudes de les acàcies.
La gestació dura de 450 a 468 dies i pareixen, per norma general, una sola cria que ja mesura quasi dos metres d’alçada en néixer. A diferència del que succeeix en la majoria dels mamífers, la mare dóna a llum dreta i fins i tot mentre camina. Durant les dues primeres setmanes passen la major part del temps ajagudes, protegides per la mare. Mentre que les girafes adultes són massa grans per ser atacades per la majoria dels depredadors, les més joves poden ser presa de lleons, lleopards, hienes i licaons.
D’activitat diürna, dediquen la major part del temps a l’alimentació. No són territorials i acostumen a formar grups poc estables d'aproximadament una dotzena d'animals, encara que no és estrany que els mascles adults se separin i passegin solitaris per la regió. Sovint aquests mascles lluiten donant-se cops al coll, la qual cosa s'interpreta com un ritual per mantenir la jerarquia entre els individus. Per escapar de qualsevol perill, és capaç de córrer a una velocitat de fins a 60 km/h.
Antigament la girafa s'estenia per gran part d'Àfrica, però la progressiva desertització del seu hàbitat i la caça abusiva han restringit molt la seva àrea de distribució i en resten grans poblacions tan sols dins dels parcs nacionals i altres àrees protegides.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP d’aquesta subespècie.