Turac violaci
Els turacs són uns vistosos ocells selvàtics que es troben només al continent africà. Al plomatge presenten, com a tret únic de la família, dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El turac violaci es caracteritza, però, pel color general de color violeta del plomatge, amb el bec de color carbassa, el front groc i el clatell de color vermell.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Selves entre Gàmbia i Nigèria.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Els turacs són uns vistosos ocells selvàtics que es troben només al continent africà. Al plomatge presenten, com a tret únic de la família, dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El turac violaci es caracteritza, però, pel color general de color violeta del plomatge, amb el bec de color carbassa, el front groc i el clatell de color vermell.
El turac violaci habita només a les selves de l'Àfrica occidental, des del sud del Senegal fins a la Costa d'Ivori, Sierra Leone, Libèria i Nigèria, amb unes petites poblacions isolades al sud del Txad i el nord de la República Centreafricana.
D'alimentació quasi exclusivament frugívora, fins i tot quan són polls, formen petits grups quan es reuneixen per alimentar-se tots junts en una mateixa zona de la selva.
Comença l’època reproductiva cap a l’abril, especialment a l’àrea del Senegal i Gàmbia, tot i que cap a Nigèria, ho fa entre el juny i l’octubre. Construeix un niu de branquetes i branquillons molt semblant al dels colúmbids, normalment en arbres a uns 6 metres d’alçada en arbres ben poblats de fulles i força coberta arbòria, on pon dos ous blancs que coven ambdós membres de la parella durant uns 25 a 26 dies.
Probablement és una espècie sedentària tot i que algunes poblacions deuen fer moviments dispersius de llargada variable, però que no es poden considerar migratoris en absolut.
Com tots els ocells de selva, es troba avui en perill a causa principalment de la desforestació del seu hàbitat. En països com Guinea, Sierra Leone, Libèria o Ghana, són molt perseguits per formar part del tràfic il·legal de mascotes.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat.
