Cercopitec de Brazza

Cercopithecus neglectus

Dins del conjunt de mones arborícoles africanes, aquesta espècie és la que explota l’estrat més baix i prefereix el bosc de galeria, prop de rius i zones pantanoses, tot i que també es troba a la selva densa, especialment de bambú.

Com la majoria de cercopitecs és sociable i viu en grups que poden arribar a ser molt nombrosos. A cada grup hi sol haver només un mascle dominant i els altres mascles adults són solitaris.

Programa de Cria

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Àfrica central, des del Camerun fins a Etiòpia i des de Kenya fins a Angola.

Cercopiteco de Brazza
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Primates
Família
Cercopithecidae

Característiques físiques

3-6 kg
Birth Weight: 200-250 g
50-70 cm
més de 20 anys

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Gregària
Alimentació
Frugívora

Reproducció

Gestació
165-187
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

La mona de Brazza és un petit primat africà que rep també el nom de mona bisbe per la característica barba blanca que presenta i que resulta molt vistosa en ressaltar sobre el color fosc de la resta del cos. El pelatge del cos és gris, el front, de color crema i la cua i les extremitats, negres.

Hàbitat

Ocupa els boscos de galeria i les selves plujoses, especialment les ubicades en regions pantanoses, d’una àmplia àrea del centre d’Àfrica.

Alimentació

Encara que la seva alimentació és bàsicament frugívora, ja que la fruita arriba a ser fins al 75% de la seva dieta, menja també fulles, brots tendres, insectes, ous i petits vertebrats. Com altres cercopitècids, presenta unes galtes dilatables on poden guardar el menjar mentre cerquen aliment.

Reproducció

La gestació dura entre cinc i sis mesos i neix una sola cria en cada part, que és cuidada exclusivament per la mare.

Conducta

D’hàbits fonamentalment arborícoles, baixa sovint al terra per buscar part de l’aliment. A diferència d’altres espècies de cercopitècids, no acostuma a formar grups nombrosos, sinó que viu en parelles o en petits grups familiars. Els dos sexes són de diferent grandària, ja que el mascle és quasi el doble de gran que la femella. Presenta un sistema d’aparellament poligínic, amb un mascle dominant al grup, tot i que en alguna població l’espècie tendeix a la monogàmia.

Estatus i programes de conservació

Les poblacions es troben en regressió com a conseqüència de la caça abusiva i, sobretot, de la desforestació del seu medi natural.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.