Panda vermell
Malgrat que abans es considerava directament emparentat amb l’ós panda, i després es va pensar que pertanyia a la família dels prociònids, a l’igual que l’ós rentador, avui es creu que ell sol constitueix una família pròpia, la dels ailúrids.
De costums nocturns i arborícoles, viu solitari o en parelles als boscos de bambú d’entre 1.500 i 4.000 m d’alçària de la serralada de l’Himàlaia, el nord de Birmània i el sud de la Xina.
La seva alimentació és bàsicament vegetariana, encara que també captura insectes, cucs i fins i tot petits vertebrats.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Bhutan, la Xina, l’Índia, el Nepal i Birmània.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Té una coloració castanya vermellosa característica, amb les extremitats de color negre, una cua llarga, peluda i anellada, i camina d’una manera molt característica a causa de l'escurçament de les potes anteriors.
Habita a l'Himàlaia en boscos de muntanya temperats i bosquets de bambú d’entre 1.500 i 4.800 m d’alçària.
El panda vermell, malgrat que pertany a l'ordre dels mamífers carnívors, és preferentment vegetarià, ja que menja sobretot fruita, arrels, brots i fulles de bambú i líquens, encara que també és capaç de capturar insectes, cucs i fins i tot petits vertebrats.
La gestació del panda vermell dura entre 114 i 145 dies, i en cada part neixen d’una a quatre cries, generalment dues, totalment cobertes de pèl però cegues i indefenses. Fan el cau en forats d’arbres. En captivitat alguns exemplars han arribar a viure fins a catorze anys.
És un animal que viu solitari o en parelles. De costums nocturns i gairebé arborícoles, es mou pels arbres amb molta agilitat, però no té cap inconvenient a baixar al terra per desplaçar-se i alimentar-se. Se’n coneixen dues subespècies: l’Ailurus fulgens fulgens, que es troba a l’Himàlaia, des del Nepal fins a Assam (l’Índia), i que és la que es pot veure al Zoo de Barcelona, així com l’Ailurus fulgens styani, que ocupa el nord de Birmània i el sud de la Xina.
El seu nom fa referència a algunes semblances amb el conegut panda gegant o ós panda. No obstant això, avui dia es considera que pertanyen a diferents famílies zoològiques. És un animal molt pacífic i manyac, la qual cosa, a més de l’expressió desperta i encuriosida, el fa especialment atractiu per als visitants dels zoos.
És una espècie vulnerable a causa de la destrucció del seu hàbitat per l'expansió humana, de l'agricultura, del bestiar domèstic i de l'extracció de recursos naturals en moltes zones de la seva àrea de distribució. La caça furtiva també és un altre factor important que ha contribuït a la disminució de la població de pandes vermells. És un animal comú als parcs zoològics, principalment als Estats Units i Europa, i es reprodueix bé en captivitat.