Suricata
El suricata és una petita mangosta que viu a les sabanes seques i les planes subdesèrtiques de l’extrem del sud d’Àfrica. Actiu caçador, s’alimenta principalment d’insectes i altres invertebrats, encara que també pot menjar ocells, ous, petits mamífers i fins i tots rèptils tan perillosos com les cobres.
D’activitat diürna i costums socials, forma colònies que viuen en caus subterranis. És característic veure’ls a l’entrada, vigilant l’entorn, aixecats sobre les potes posteriors.
Hàbitat Natural
El sud d'Angola, Namíbia, Sud-àfrica i el sud de Botswana.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
De pelatge marró clar, amb ratlles més fosques a l’esquena, té el musell allargat, les orelles petites i arrodonides i unes urpes fortes i corbades que utilitza per excavar. La cua és prima i estilitzada i, a diferència d'altres espècies de mangosta, no és massa peluda i té la punta de color negre.
Sabanes seques i planes subdesèrtiques amb vegetació dispersa. No habiten zones completament desèrtiques, àrees boscoses denses ni terrenys muntanyosos.
Actiu caçador, s'alimenta principalment d'insectes, larves, cucs, cargols i altres invertebrats, però també pot menjar ocells, ous, petits mamífers, serps i fins i tot fruita i arrels.
Les femelles se solen aparellar als dos anys i poden donar a llum durant tot l'any, encara que els naixements tenen lloc més sovint durant l'estació càlida i plujosa que va de l'agost al març. El període de gestació té una durada aproximada d'onze setmanes i poden arribar a tenir tres ventrades a l'any, amb una mitjana de tres cries en cada part. Els mascles poden desenvolupar un paper actiu en la vigilància dels cadells i, a causa de la seva naturalesa social, els individus sense aparellar també hi participen ajudant, vigilant o alimentant les cries.
Presenta activitat diürna i costums socials: forma colònies nombroses que habiten caus subterranis moltes vegades construïts prèviament per altres animals. Amb el temps, aquests caus acaben tenint una gran complexitat de galeries intercomunicades i disposen de nombroses entrades.
És molt característic veure’ls drets sobre les potes del darrere a l'entrada dels caus, vigilant l'entorn per detectar possibles enemics. Quan apareix un depredador, l’animal que està vigilant emet un crit característic que fa que tots els components de la colònia s’amaguin a l’interior del cau.
Manifesten un caràcter dòcil, la qual cosa comporta que en moltes zones de la seva àrea de distribució se'ls tingui com a mascotes.
És una espècie encara abundant en bona part de la seva àrea de distribució.