Guacamai roig d'ales verdes
Aquest guacamai, que ocupa la selva plujosa des de l’oest de Panamà fins al nord de l’Argentina, és encara força comú. És una espècie poc social que viu en parelles o petits grups familiars però que, a diferència dels altres guacamais, rarament forma estols més nombrosos. Les franges verdes de les ales i les petites plomes disposades en forma de línies al voltant dels ulls ens permeten diferenciar-lo del guacamai vermell.
Hàbitat Natural
Nord i centre de l'Amèrica del Sud a l'est dels Andes.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El guacamai roig d’ales verdes presenta el plomatge de la part superior del cos de color vermell, amb l'esquena i les ales verdes i blaves. La cua, més llarga que la resta del cos, té plomes vermelles i blaves. La cara, desproveïda de plomes, és de color blanc amb estries fosques, l'iris és de color groc i el bec és bicolor: la grossa i corbada mandíbula superior és blanca i la mandíbula inferior, negra.
Habita a les selves tropicals de terres baixes i de muntanya fins als 1.500 m d'alçària, encara que pot penetrar també en zones més obertes de sabana seguint els boscos de ribera que voregen els cursos d'aigua. En algunes zones se'l pot veure ben a prop de la costa. La seva àrea de distribució s'estén pel centre i el nord d'Amèrica del Sud, a l'est de la serralada dels Andes, des del sud del Panamà, a través de Colòmbia, Veneçuela, les Guaianes, el Brasil, l’Equador, el Perú i Bolívia fins al Paraguai i el nord de l'Argentina.
S'alimenta de llavors, nous, fruita, baies i diferents tipus de matèries vegetals que troba dalt dels arbres.
Fa els nius en forats d'arbres i, ocasionalment, en plataformes excavades a les vores escarpades dels rius, on pon entre dos i tres ous.
Acostuma a viure en parelles o petits grups familiars, encara que en alguns llocs, com els dipòsits d'argila de les parets verticals dels rius, poden agrupar-se bàndols nombrosos, sovint barrejats amb exemplars d'altres espècies de psitàcids.
Com tots els guacamais, les seves poblacions es troben avui en perill a causa de la destrucció de l'hàbitat forestal en el qual viuen i per l'excés de captures per destinar-lo al comerç d'animals de companyia.
