Voltor negre
És l’au rapinyaire més gran del nostre país i l’espècie carronyera més característica del bosc mediterrani. A diferència d’altres voltors, els seus nius no es troben als penya-segats, sinó dalt dels arbres.
La seva àrea de distribució comprèn el centre i el sud-oest de la península Ibèrica, l’illa de Mallorca, Europa de l’Est i el centre d’Àsia. Si bé les poblacions ibèriques han augmentat en els darrers anys, la situació del nucli mallorquí segueix sent crítica.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
El centre i el sud-oest de la Península Ibèrica, la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, alguns països de l’Europa de l’Est i el centre d’Àsia fins al nord de l’Índia i el sud de la Xina.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El voltor negre, l’au rapinyaire més grossa de tot Europa i una de les més grans del món, és l’espècie carronyaire més característica del bosc mediterrani. El plomatge és marró fosc, quasi negre, amb una gorgera de llargues plomes al voltant del coll. La cara, sense plomes, i la base del bec i les potes són de color gris blavós.
L’àrea de distribució comprèn el centre i el sud-oest de la península Ibèrica, la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, alguns països de l’Europa de l’est i el centre d’Àsia fins al nord de l’Índia i el sud de la Xina.
És capaç de localitzar i aprofitar millor que el seu parent les petites carronyes que localitzen en zones arbrades, encara que també aprofita cadàvers més grans que es troben a llocs més oberts.
També es diferencia d’altres espècies de voltors en què els nius no es troben als penya-segats, sinó que és una espècie estrictament forestal que construeix els nius dalt dels arbres. Els nius, una acumulació de pals i branques elaborada pels dos membres de la parella, són molt grans, ja que poden arribar a mesurar 4 m de diàmetre, 3 m d'alçària i a pesar alguns centenars de quilos.
A diferència de les poblacions d'altres regions del món, els adults de voltor negre que viuen al nostre país són sedentaris i es mantenen tot l'any als voltants del territori de reproducció.
És una espècie menys gregària que el voltor comú. Quan coincideix amb altres espècies de voltors en una carronya sol imposar-se amb facilitat gràcies a la seva força i grandària.
En l’actualitat el voltor negre es troba en greu perill d’extinció en moltes zones de l’àrea de distribució i, si bé les poblacions ibèriques han augmentat els darrers anys i es conserva al nostre país la població més nombrosa de tot el món, en l’actualitat la situació del nucli mallorquí, d’on provenen els nostres exemplars, continua sent crítica. El Zoo de Barcelona participa en l’EEP d’aquesta espècie.
