Típic habitant de la selva de l’Àfrica equatorial, aquesta espècie és la més propera a l’ésser humà. És capaç d’utilitzar eines, recollint i adaptant petits bastons per introduir-los en els termiters a fi de capturar tèrmits, agafant i utilitzant pedres de la manera adequada per trencar les closques de les llavors més dures o bé fabricant esponges amb fulles o molses per aconseguir aprofitar l’aigua de les cavitats dels arbres.

És una espècie més arborícola que el goril·la i menys que l’orangutan, encara que baixa a terra amb molta freqüència. La seva locomoció per terra és quadrúpeda, suportant el pes del cos sobre les falanges mitjanes dels dits de mans i peus, una forma de desplaçament que diferencia la locomoció dels grans simis africans de la dels orangutans, que sostenen el pes del cos sobre el palmell de mans i peus. No obstant això, també es pot desplaçar bípedament quan té les mans ocupades o en distàncies curtes.

Viu socialment en família amb un mascle dominant i diverses femelles amb les cries, encara que a vegades es poden agrupar temporalment diverses famílies formant tribus força nombroses. Els mascles poden també formar associacions temporals, en les quals s’estableix una estricta jerarquia que provoca continuades lluites per arribar a ocupar els esglaons més alts de la mateixa.

Igual que el goril·la i l’orangutan, cada nit construeix per dormir uns nius en forma de plataforma amb fullaraca i branques dalt dels arbres. Aquests nius permeten detectar la presència dels ximpanzés en una àrea determinada pels investigadors que estudien el seu comportament.