Cotinga metàl·lic
Els cotingues metàl·lics són uns ocells tropicals vistosos que viuen als boscos i selves del nord de l’Amèrica del Sud, des de Veneçuela i les Guaianes fins a Colòmbia, Bolívia i la regió amazònica del Brasil.
D’alimentació fonamentalment frugívora, presenten un clar dimorfisme sexual: els mascles tenen un plomatge espectacularment acolorit, mentre que les femelles són d’una tonalitat marronosa molt més discreta.
Hàbitat Natural
Nord de l’Amèrica del Sud, des de Veneçuela i les Guaiabes fins a Colòmbia, Bolívia i la regió amazònica del Brasil.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Els cotingues metàl·lics són uns ocells tropicals vistosos i acolorits que destaquen essencialment pel marcat dimorfisme sexual que presenten: els mascles tenen un plomatge espectacularment acolorit –blau i turquesa, amb tons porpres a les ales, la cua i les plomes escapulars, i amb una zona gular porpra brillant–, mentre que les femelles són d’una tonalitat marronosa molt més discreta amb tons grisos a l’esquena i el dors d’un marró més pàl·lid a les zones ventrals.
Viuen als boscos i les selves del nord de l’Amèrica del Sud, des de Veneçuela i les Guaianes fins a Colòmbia, Bolívia i la regió amazònica del Brasil, fins als 600 metres d’alçària. Rarament poden arribar a alçàries superiors.
D’alimentació fonamentalment frugívora, tot i que en període de cria incorpora diverses espècies d’insectes a la dieta.
Nidifica en arbres d’una certa alçària i constitueix un niu en forma de copa arranjada amb matèria vegetal d’origen divers, on pon un sol ou que cova durant un període no superior a vint dies.
Quan algun depredador s’apropa al niu, els cotingues pugen a les capçades dels arbres i fan diverses acrobàcies aèries i despleguen la cua a mode de ventall per tal d’atreure l’intrús i foragitar-lo. Aquest comportament de distracció és força conspicu i espectacular.
És resident i sedentari, tot i que a Veneçuela es registren periòdicament moviments nòmades de l’espècie, sempre depenent del clima i el rang de pluges.
Es troba fora de perill i és abundant i habitual en boscos i selves de tota la seva àrea de distribució.