Corb de pit blanc
Aquest corb africà es caracteritza per la taca blanca que presenta al pit i al voltant del coll. La parella, que no presenta dimorfisme sexual, nidifica en arbres aïllats o altres llocs elevats. És d’alimentació omnívora i es troba en àrees obertes i en zones humanitzades de bona part de l’Àfrica subsahariana. Acostuma a viure en parella i en petits grups familiars, tanmateix, allí on l’aliment és abundant, s’hi poden reunir grans bandades.
Hàbitat Natural
Sud del Sàhara.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El color negre amb reflexos blaus i porpra que presenta al cap, al coll, a la part superior del pit i a les ales contrasta amb el collar blanc que fa la volta per la part dorsal i que s’estén pel ventre i la part inferior de les ales de l’animal.
El corb de pit blanc habita gairebé a la totalitat de les regions obertes de l’Àfrica al sud del Sàhara.
D’alimentació omnívora, està ben adaptat a la presència humana i visita amb freqüència els voltants dels cultius, pobles i fins i tot ciutats a la cerca d’aliment. Menja tot tipus d’invertebrats (aranyes, llagostes, escarabats, tèrmits i cargols) i de petits vertebrats (granotes, llangardaixos, rosegadors, peixos, petits ocells i ous). És capaç de caçar al vol llagostes, aus i ratpenats, i també d’aprofitar les deixalles. Com a bon omnívor, també menja gran varietat de llavors, fruits i arrels. Normalment mengen en grups més o menys nombrosos.
Monògams, els dos membres de la parella construeixen un niu voluminós fet de branquillons, arrels i de vegades filferro, amb forma de copa a l’interior entapissada de fang, fems, llana, cordills i herba, col·locat a dalt d’un arbre o alguna altra estructura elevada. Allà ambdós pares coven els ous, normalment quatre o cinc, durant uns divuit o dinou dies i els alimenten un cop sortits de l’ou.
Els corbs són coneguts per ser unes aus força intel·ligents i hi ha constància de comportaments molt complexos en diferents espècies. S'ha vist que poden enganyar altres animals de diferents maneres per capturar-los, poden evitar els paranys, seguir depredadors com llops i coiots per aprofitar el menjar que aquests cacin, llençar des de certa altura un aliment amb closca sobre una superfície dura per tal d’accedir a la part tova de l’interior i fer servir objectes com ara eines, entre d’altres.
Comú i abundant a tota la seva àrea de distribució, es troba fora de perill i, fins i tot a Sud-àfrica, se’l considera plaga i, per tant, una espècie que cal controlar. Hi ha una ordre de destrucció de nius en moltes àrees del país.